En el treball
realitzat sobre Ciència–Tecnologia–Societat–Educació
he pogut veure una progressió en l’assoliment dels meus aprenentatges: he
passat d’uns coneixements previs a uns coneixements basats en el constructivisme. És a dir, uns
coneixements que han anat creixent a través de les diferents lectures i posades
en comú, i que, per tant, han contribuït a la construcció i ampliació entre les
relacions C-T-S-E. El grau de canvi
conceptual ha sigut, doncs, rellevant. Entenent ara les noves tecnologies dins
un marc molt més ampli, on les relacions entre els seus diferents continguts
comparteixen multitud de lligams i on, la configuració de la seva essència és
molt més complexa del que pot semblar a simple vista. Exposo una argumentació
basada en l’aprenentatge construït sota aquestes bases:
Les noves tecnologies
representen una finestra que ens permet veure des de diferents punts de vista
(ciència, tecnologia, societat, escola) i, per tant, el sentit de la imatge que estem observant. Uns
complementen als altres i, alhora, representen l’existència de tots. Sense
ciència no hi hauria tecnologia i sense societat no existirien cap de les dos.
Alhora, l’educació no es concebria dins el sentit que volem si no fos per la
participació de la societat i, sobretot, pels agents que sustenten aquesta base
de la civilització. És aquest el significat que ha de tenir en compte la
tecnologia educativa.
La tecnologia educativa és una
de les essències del currículum, ja que representa el canvi cap a una societat
que cada cop és més digitalitzada. Ara bé, cal una implementació conscient de
les TIC a les aules i, sobretot, que contempli tots els elements que estan
adherits a aquesta nova conceptualització. Cal treballar les noves
tecnologies però emmarcant-les dins un context òptim, segur i adient per les
futures generacions. Aquest context necessita un professorat preparat, amb
ganes d’ensenyar i amb les competències adients per garantir la qualitat i
l’aplicabilitat real d’aquestes. Després del bagatge obtingut en la suma de
lectures i activitats realitzades, penso que les noves tecnologies són
positives en quant aquestes es saben encabir per tal de treballar totes les
competències del currículum en les diferents àrees.
El canvi conceptual s’encara
vers aquesta direccionalitat, on hi ha un sentit i un significat en l’ús de les
noves tecnologies, tant a nivell personal com a nivell d’aula. Entendre que
és necessari un equilibri entre la part tecnològica i la part social, per tal
de no radicalitzar vers un bàndol o altra.
Pel que fa a
les TIC o TAC en educació, cal tenir clar que comporten canvis, tant en la
ciència, en la tecnologia, com en la societat i, conseqüentment, en el món de
l’educació. Alhora, aquestes noves tecnologies aplicades en l’ús que se’n pot
fer, representen comunicació entre les diferents parts del món, interactivitat,
però també complexitat i velocitat que porta al canvi. Tot i això, aquesta
comunicació i interactivitat no està garantida a totes les parts del món i, per
tant, hi ha una part important que s’exclou d’aquestes. És a dir, que no hi ha
un accés a una formació igualitària de condicions.
Per últim,
destacar la vessant pràctica d’aquestes, les quals esdevenen accions formatives
que promocionen una educació multidimensional en mitjans i partint de la
realitat curricular. Podríem definir-ho com a la Competència Digital, en la
qual es fomentar un bon ús de les TIC a través del valors, de l’aprenentatge de
capacitats metacognitives, de fer valdre la pròpia identitat i d’obtenir capacitat
crítica davant les noves xarxes. Per tant, es parla de fomentar hàbits de
ciutadania que anirien vinculats a saber emprar el correcte rendiment a les
TIC. Aquesta competència, així com el desenvolupament de les altres set,
han de tenir una visió globalitzadora, fomentada a través de la teoria de la
comunicació, la qual ha d’anar dotada de transformació i significació pels
propis alumnes. El treball que va darrera d’assolir aquest objectiu comú, recau
en diferents agents i situacions, com ara: una bona organització escolar, l’orientació
educativa, l’adaptació al context social i educatiu, l’ús de recursos
educatius, una bona planificació del currículum i una adequada preparació i
col·laboració per part del professorat, centres i famílies.
Fent referència al
cas 3 del mòdul web, penso que les connexions establertes resulten
significatives, tot mantenint una coherència i un nombre de nodes considerable,
donat la magnitud i importància del tema. El canvi conceptual està representat
sota la base de l’ampliació de conceptes i la millora de l’entesa en les
relacions entre C-T-S-E. Alhora, penso que, valorant les puntuacions a les
preguntes SITUA’T, faria alguns canvis. Per exemple, en les afirmacions que diuen
com els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques per
la correcta transmissió de les TIC; o, les TIC són necessàries per transmetre els
continguts als alumnes, vaig puntuar molt alt. I ara, baixaria una mica, ja què
la reflexió, després de tot aquest informe d’anàlisi, ens ensenya com s’hi
vinculen molts més aspectes què no només les tècniques. Cal saber transmetre i
contextualitzar els valors socials dins aquestes xarxes. No parlem de
transmetre continguts únicament, sinó de vivenciar experiències aplicables a la
vida real. Cal fer un canvi de mentalitat vers l’entesa de les noves
tecnologies.
Tot aquest
canvi conceptual, basat en l’experiència a partir de les lectures i de la
participació en el grups de debat, em fan pensar en la meva pròpia pràctica a
l’aula com a mestra. De fet, quan finalitzes els estudis de magisteri, saps que
t’has d’adaptar a cada classe, però no és fins que et trobes en una, que pots
parlar-ne en propietat. Ja que les experiències et fan anar construint un
coneixement que, a l’igual que passa amb la Tecnologia Educativa i les TIC, va
canviat. Canvis que et fan ser conscient de la necessitat d’integrar més
elements perquè tot funcioni adequadament i que les activitats plantejades
proporcionin un aprenentatge adequat i significatiu als alumnes i, alhora, per
formar-te a tu mateixa com a mestra. Així doncs, el canvi conceptual en
aquesta assignatura, el qual definiria com a procés d’INTEGRACIÓ, és el que
hauríem de realitzar per tal d’anar millorant en la tasca docent, és a dir anar
teixint diferents experiències i coneixements que ens proporcionen moments de
reflexió i canvi. Al igual que la relació entre C-T-S-E cada cop s’ha anat
enfortint i impregnant d’un context i una confrontació amb diferents models, la
vida a l’aula amb les noves tecnologies representa un avenç, un canvi en les
actituds i una aplicació dels aprenentatges que s’han d’anar construint de
forma conjunta per part de tota la comunitat educativa.
